- Ei! Estàs?
- Estic... estic encaboriada, esbossant edificis efímers, embalant estones, esborrant escenes, elucubrant esperant entendre. Eixuta, envellida, encallada estic!
- Emmelangida, encara embotelles esperances estúpides, entenc.
- Exacte.
- Ets estranya.
- Ego? En efecte. És l’encant.
- Espantada?
- En excés.
- Ella... ens espera?
- Ella... ella, embogida, fuig.
