- Ei! Estàs?
- Estic... estic encaboriada, esbossant edificis efímers, embalant estones, esborrant escenes, elucubrant esperant entendre. Eixuta, envellida, encallada estic!
- Emmelangida, encara embotelles esperances estúpides, entenc.
- Exacte.
- Ets estranya.
- Ego? En efecte. És l’encant.
- Espantada?
- En excés.
- Ella... ens espera?
- Ella... ella, embogida, fuig.
4 comentarios:
Interesant! pero se m'ocurreix un repte... intenta fer-ho amb la M.
SFP creator, descendent de Cassandra, qui sap. Curiós que l'abans sigui l'ara, si gui com sigui; esperem que no sigui el després.
Ho intentaré, benvolgut/da desconegut/da.
Aixo sempre pasa, de tota la vida, sempre tornem al abans, unicament que intentem diferenciar- lo una miqueta i en aquest cas amb TICs. Merci per la benvinguda!
Això vol dir que ho farà algun dia o que no?
Publicar un comentario